No vull restar difícil
No vull tenir una personalitat difícil.
No vull ser inaccessible,
ni rocambolesc
ni tampoc obtús.
No vull restar tancat.
Però em cal triar bé on em fico
i recordar que no es pot agradar a tothom.
Vull ser fàcil per a qui m'interessa
i difícil per a qui no.
No vull restar sol.
Per a tot, però, cal no perdre el nord.
Cal saber qui ets,
i això es fa sabent el què vols.
He de moure'm pel que vull.
No puc restar quiet.
Quan de temps he passat confós!
Esperant quelcom que em rescati,
que em mogui, que em motivi.
Contra el decaïment, però,
el remei és fer coses.
No cal començar-ne cinquanta.
Sinó una sola, a cada pas.
Després l'altra. Només després.
Una rere l'altra, i anar fent,
i de tant en tant un repòs.
Vivim moltes vegades, en etapes.
Sóm diferents al llarg del temps.
Variarem per allò que ens passa
i que no podem evitar.
Però, de vida, només en tenim una.
Vull poder mirar enrera,
vers la línia que he traçat,
vers el camí irrepetible, que deia Machado,
i veure un camí fet, amb sentit; no pas
un buit abismal de possibilitats.
No vull restar més tancat.
No vull restar sempre sol.
Ja no puc estar quiet.
De vida només en tenim una
i vull haver-la dotat d'un sentit.
Són molts els sentits d'una vida.
Moltes les explicacions possibles.
Però tot depèn del camí fet.
No podem escriure'n cap altre
i el futur és sempre incert.
Com deia Pere Quart,
el poeta de Sabadell,
que "la política o la fas, o te la fan".
Amb la vida passa el mateix.
Més val conduir-la.
En la mesura del possible,
vull haver triat aquest camí
i haver-lo triat prou bé.
I no esperar cap més futur
que aquell que em temo.
A.
Barcelona, 12/05/2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada