Poso aquí l'enllaç a una entrevista que va fer el diari EL PAIS al professor Noam Chomsky, eminent lingüista del segle XX i intel·lectual de primer ordre.
L'entrevista és lleugera, no pas densa, i és breu, podríem dir que sintètica. Sembla orientada a donar una visió superficial del professor, sense aprofundir gaire. Però per això tenim la seva bibliografia. L'entrevista és útil per introduïr a qualsevol a la línia de pensament d'aquest gran pensador.
Al meu parer, una de les facetes que fa de Chomsky un gran intel·lectual és la capacitat per adreçar-se a tothom amb no tan sols el fonament del seu gran coneixement, sinó també per una eloqüència que es demostra tan pel seu agut enginy com per una agraïda i honesta claredat expositiva. Chomsky no és un intel·lectual obscurantista (com sí ho són alguns que l'han criticat), àdhuc tot el contrari. Un brillant comunicador que, el dia que ens deixi, trobarem a faltar.
Al meu parer, una de les facetes que fa de Chomsky un gran intel·lectual és la capacitat per adreçar-se a tothom amb no tan sols el fonament del seu gran coneixement, sinó també per una eloqüència que es demostra tan pel seu agut enginy com per una agraïda i honesta claredat expositiva. Chomsky no és un intel·lectual obscurantista (com sí ho són alguns que l'han criticat), àdhuc tot el contrari. Un brillant comunicador que, el dia que ens deixi, trobarem a faltar.
De l'entrevista, em sembla molt encertada la seva observació de que són els rics els qui tenen una sòlida consciència de classe, mentre que avui en dia "els pobres", o tanmateix la resta de la societat, en general no la tenim. La cosa no sembla tan senzilla, perquè hi ha moltes trampes, distraccions i matisos amb els que la societat està dividida (el lloc de naixença, la feina, pedigrís diversos i picabaralles com les de posar o treure llacets grocs). Però autors com ell ens recorden la simplesa de la situació. Chomsky parla de l'1% que concentra el poder envers el 99% restant de la població mundial. Forma part dels mecanismes amb els que es manté i agreuja aquesta situació el que la gent que té un cigró o dos es baralli amb la gent que la menysprea perquè té tres cigrons mentre una èlit que neda en piscines de cigrons ho controla tot i se'n mofa.
